El
1 de mayo de cada año se celebraban los "Juicios
de Dios o Desafíos y Desagraviamientos de Estíbaliz" |
Fuente:
Enciclopedia Auñamendi |
En un privilegio del rey de Navarra,
fechado el 962, se hace mención de la cofradía
y cofrades de Oca, que más tarde se llamaría Arriaga,
y se dice que fue fundada en honor del rey de los cielos y defensa
de la cristiandad. Se componía del obispo de Calahorra
y su arcediano, ricos hombres, infanzones, caballeros, escuderos
y clérigos de la provincia de Alava, y de los dueños
y señores alaveses. Se reunían en el campo de Oca,
próximo a Arriaga,
el día 1 de mayo de cada año. Celebraban
una solemne procesión con la imagen de la Virgen de Estíbaliz,
llevándola a la ermita de San Juan Bautista, enclavada
en el campo de Arriaga. Nombraban 4 alcaldes jueces universales
para que gobernasen durante el año siguiente toda la tierra
de Alava, y de éstos uno era justicia mayor, el cual se
encargaba de dar las sentencias y vivía en la casa de
la cofradía, teniendo obligación de trasladarse
al otero y somo de Estíbaliz a fallar las causas el día
1 de mayo. Este 1 de mayo de cada año se
celebraban los "Juicios de Dios o Desafíos y Desagraviamientos
de Estíbaliz". En el Real Privilegio se dice, entre
otras cosas: "et más, en quanto a los desafíos
et desagraviamentos que han acostumbrado, como fasta aquí,
los fagan et puedan facer de aquí adelante somo el otero
de Estíbaliz; es a saber: en los días primeros
del mes de mayo, después del sol salido fasta el sol entrado,
et non desde más adelante, nin primero fasta otro día
primero de mayo de otro año, et se puedan hedir los homes
unos a otros en razón de sus fechos et agraviamientos
cualesquiera día que dicho es de suso fasta sol entrado,
de cuerpo a cuerpo, et nenguno los pueda contrallar, fuera aide
que no fuedan fogar nin facer tales peleas con fallestenes, nin
saetas, nin con otras armas de lanzar, dardos et espadas, et
pabesas, etc.". |
1831.
urteko apirilaren 30ean jaio zen Donostian Indalezio Bizkarrondo
Ureña, "Bilintx" |
Iturria:
Lur Hiztegi Entziklopedikoa |
Gipuzkoar
bertsolari eta idazlea. Zorigaitzeko bizitza izan zuen. Haurra
zelarik, lurrera erori eta aurpegia desitxuratuta geratu zitzaion
(horretatik zetorkion Donostian ezarri zioten Moko edo
Indalezio Moko ezizena). Beranduago zezen batek
adarka eraso eta zangoak zulatu zizkion; ondoren aurreztuta zituen
8.000 erreal lapurtu zizkioten. Liberala zen eta Bigarren Karlistadan
Donostiako liberalen batailoian sartu zen Bilintx. 1876. urtean
karlistek jaurtikitako granada bat bere gelan sartu eta hankak
xehakatu zizkion. Sei hilabete oinaze ikaragarriz eman ondoren
hil zen 45 urte zituela.
XIX. mende erdialdetik aurrera Donostian sortu zen euskal literatura
higikundeko euskal poeta gorena izan zen. Hego Euskal Herriko
ordura arteko beste poetei ez bezala jakin zuen Bilintxek barne
sentimenduei idatzizko egitura ematen. Maitasun iritsi ezinak
bideratu zuen Bizkarrondoren amodiozko poesia (1858koak dira
lehen poemak) eta beregandik itzuri zebilen edertasunari kantatu
zion behin eta berriro. Herri poesiako eta bertsogintzako oinarri
sendoak zituen. Ongi baino hobeto jakin zuen Bilintxek umorea
eta ironia bizitzaren gazi-gozoekin uztartzen eta bizitzak hain
ongi tratatu ez zuen gizonaren atsekabeen ondoan, giza bizitzaren
garratza zehatz eta leunkiro deskribatu zuen. Bilintxen olerkirik
ezagunenak Kontzezirentzat, Zaldi zuriyarena, Pozez ta bildurrak,
Juramentuba, Loriak, Potajiarena, Maita nazazu arren, Beti zutzaz
pentsatzen, Ja-Jai, Zenbait damen esker txarra, Izazu nitzaz
kupira,Gaztetan jarriyak dama bati, Biyotz erituba, kanpuan da,
Neskatsa bati mutil batek jarriak, Dama ta galaia eta Juana
Bixenta Olabe. |
Euskonews & Media 76.zbk (2000 / 4-28 /
5-5) |